La Cucina

A la cuina comunitària es pot contemplar una gran taula de cirerer hàbilment entallada per mestres artesans, envoltada de cadires de vímet. Un petit sofà col·locat al costat de la llar de foc, càlid cor i ànima de la casa, que antigament constituïa l'única font de calor de l'antic casal.

Fins i tot avui en dia, la xemeneia s'utilitza per cuinar a la brasa genuïna carn o per coure delicioses sopes a l'olla rodona de coure antic que penja d'una cadena al centre de la xemeneia.

La “Madia” (recipient de fusta que s'utilitzava per pastar el pa o per a l'emmagatzemar el llevat, farina, etc), situada al llarg del mur de pedra, celebrava el domini de la dona camperola dedicada a l'elaboració de pa, “focaccie” pastissos i brioixeria. També s'utilitzava com a rebost de la casa: contenia oli, vinagre, sal, espècies i farina, però especialment el pa saborós cuit a llenya que preparava cada setmana l'àvia Inés. Plats, gots, copes es mostren amb orgull en els prestatges de fusta antiga, mentre que les olles i cullerots es pengen sobre d'una gran taula de fusta, on el pagès exhibeix els productes del seu treball i de la seva terra, per al delit dels hostes.